Soc d'ideologia Marxista (Humor)

Efectivament, soc un gran seguidor del Marxisme de Groucho

Ací el teniu en una de les seues últimes intervencions televisives entrevistat per Bill Cosby. Fantàstic Groucho!!!




Ací teniu a Groucho, Chico i Harpo en una de les millors escenes en "Una noche en la opera"




I ací els teniu en l'escena més coneguda de "El camarote de los hermanos Marx"

La cosmologia és fascinant!

Afirmació: Si l'univers no tingués uns 10.000.000.000 (deu mil milions) d'anys llum de radi, nosaltres no podríem existir.

Explicació: Som pols d'estreles, o sigui, la matèria, els àtoms que formen el nostre organisme, originàriament, es varen formar dins d'estreles que ja no existeixen, estreles que varen estar lluint, o sigui, cremant (segurament mitjançant reaccions de fusió com avui dia fa el nostre sol) durant 4.000.000.000 (quatre mil milions) o 5.000.000.000 (cinc mil milions) d'anys. També sabem que som producte biològic d'una evolució que també ha durant uns 4.000.000.000 o 5.000.000.000 d'anys. Durant aquestos 8.000.000.000 (vuit mil milions) o 10.000.000.000 (deu mil milions) d'anys l'univers estat expandint-se, concretament els límits de l'univers visibles s'han expandit a la velocitat del llum, aleshores, per força, hem d'estar dins d'un univers immens, dins d'un univers que té uns 8.000.000.000 a 10.000.000.000 d'anys llum de radi.

Són pensaments com aquest els que fan de la supèrbia humana un reflex de la mateixa ignorància!!

Què fa moure els planetes?. Kepler va obrir la porta a la resposta!

La història de l'Astronomia es troba farcida de grans personatges. Un dels més rellevants fou Johanes Kepler. La seua aportació més important són les tres lleis que porten el seu nom (ací un vídeo explicatiu). Però Kepler va ser valent, molt valent!, va acceptar les evidències científiques per damunt dels dogmatismes religiosos en un context històric fortament condicionat per les disputes religioses entre protestants i catòlics.
Kepler va ser adoctrinat dins de la més profunda creença religiosa del protestantisme en un temps on la radicalitat i el fanatisme religiós condicionaven totalment la vida de les persones. Persones que tenien la ment segrestada per àngels, dimonis i inferns, fanatisme religiós que va portar a la Guerra dels 30 anys. Les pugnes entre els catòlics i els protestants per ser la religió preponderant a Europa eren ferotges, tant ferotges que arribaren a crear la nefasta Inquisició. En eixe context va ser educat Kepler, la seua formació religiosa, com es fàcil imaginar, va influir notablement sobre les seues recerques, però la seua ment i esperit científics el varen portar a rebutjar el sistema ptolemaic i bastir un nou "model de l'univers", fins i tot va ser excomulgat de l’església Luterana per la seua independència en qüestions de fe. Acceptà el sistema Copernicà i, amb les mesures i observacions de Tycho Brahe va determinar les vertaderes regles del moviment dels planetes, obrint la porta per a que, posteriorment, Newton descobrirà què fa que els planetes es moguin. Kepler va ser la primera persona del planeta que va arribar a entendre com es mouen exactament els planetes. La ment i l'esperit científics de Kepler el varen portar a superar els dimonis i els inferns que li havien ficat al cap de ben menut i abraçar la evidència empírica, la dura realitat, aquesta és la base de la ciència.

Carl Sagan li dedica un capítol

• Episodi III. Part 3




• Episodi III. Part 4




• Episodi III. Part 5




• Episodi III. Part 6
  

Interessant publicació (la podeu descarregar des del "box" de la dreta) deguda al Pla Andalús de Divulgació del Coneixement, amb motiu de l'Any Internacional de l'Astronomia. A través de Andalucia Investiga, ha volgut sumar-se a aquesta celebració contribuint amb un document monogràfic que pretén resoldre alguns dels principals dubtes sobre l'astronomia. Es tracta d'una publiació de 35 pàgines on podreu trobar preguntes co; què és una supernova?, què és un pulsar?, es sap com es va originar l'univers?, ...

En referencia a la pregunta sobre com es va generar l'univers, ací teniu part de la resposta:

"Cabe pensar, no obstante, que la Teoría Cuántica aporte un punto de vista, paradójicamente, más conservador de la evolución del Universo. En efecto, los primeros modelos cuánticos de esta evolución sugieren que el Big-Bang representa el momento en que el radio del Universo era mínimo, después de haber evolucionado desde un tamaño infinito para un tiempo anterior también infinito."

En homenatge a les dones.Hipàtia, la primera dona científica!

En el segle IV es va donar a Alexandria un petit renaixement científic, il·luminat per la més famosa de totes les dones de ciència fins a Marie Curie. Durant quinze segles es va pensar que Hypatía era l'única dona de ciència en la història. Àdhuc avui dia, per raons que estan més emparentades amb una visió romàntica de la seva vida i la seva mort que amb els seus veritables assoliments, és freqüent que sigui l'única dona esmentada en les històries de les matemàtiques i de l'astronomia. És la primera dona de ciència la vida de la qual està bé documentada. Encara que la majoria dels seus escrits s'ha perdut, existeixen nombroses referència a ells. I a més, va morir en un moment convenient per als historiadors. Va ser l'última científica pagana del món antic, i la seva mort va coincidir amb els últims anys de l'Imperi romà. Com no va haver avenços significatius en matemàtiques, astronomia ni física enlloc del món occidental durant els mil anys següents, ha arribat a simbolitzar la fi de la ciència antiga. La decadència ja existia des de feia diversos segles, però després només van existir la barbàrie i el caos dels anys d'obscurantisme. Entre els historiadors no es posen d'acord en diferents aspectes de la seva vida, sent un d'ells el moment del seu naixement, uns en el 370 D. de C.., mentre uns altres defensen que era una dona molt més vella en el moment de la seva mort (al voltant de 60), establint el seu naixement en l'any 355 D. de C.. AL néixer, la vida intel·lectual d'Alexandria es trobava sumida en una perillosa confusió. L'Imperi romà s'estava convertint al cristianisme, i era molt freqüent que els cristians gelosos només veiessin heretjía i maldat en les matemàtiques i la ciència: "els 'matemàtics' havien de ser destrossats per les bèsties salvatges, o bé cremats vius". Alguns dels pares del cristianisme van ressuscitar les teories sobre una terra plana i un univers en forma de "tabernáculo". Els violents conflictes entre pagans, jueus i cristians van ser afavorits per Teófilo, patriarca d'Alexandria. No era una època propícia per a ser científic ni filòsof.
L'assassinat de Hypatia està descrit en l'obra d'un historiador cristià del segle V, Sócrates el Escolástico:
"Tots els homes la reverenciaven i admiraven per la singular modèstia de la seva ment. Per la qual cosa havia gran rancor i enveja en contra seva, i perquè conversava sovint amb Orestes, i es contava entre els seus familiars, la gent la va acusar de ser la causa per la que Orestes i el bisbe (Cyrilo) no s'havien fet amics. Per a dir-lo en poques paraules, alguns atabalats, impetuosos i violents el capità dels quals i guia era Pedro, un lector d'aquesta església, van veure a aquesta dona quan tornava a la seva casa la van arrencar del seu carruatge; la van arrossegar a l'església anomenada Cesària; la van deixar totalment nua; li arrancaren la pell i la carn amb caragols afilats, fins que l'alè va deixar el seu cos; esquarteraren el seu cos; duent els trossos a un lloc anomenat Cinaron i els cremaren fins a convertir-los en cendres "(p. 308).
Els fets van ocórrer al març del 415, just un segle després que els pagans haguessin assassinat a Catalina, una erudita alexandrina cristiana. Els assassins eren "parabolanos", monjos fanàtics de l'església de Sant Cyrilo de Jerusalem, potser ajudats per monjos nitrios. No se sap si Cyrilo va ordenar directament l'assassinat, però almenys va crear el clima polític que va fer possible tan atroços fets. Més tard Cyrilo va ser canonitzat. Orestes va informar de l'assassinat i va sol·licitar a Roma que s'iniciés una investigació. Després va renunciar al seu lloc i va fugir d'Alexandria. La investigació es va posposar repetides vegades per "falta de testimonis" i més tard Cyrilo va proclamar que estava viva a Atenes. El brutal assassinat de Hypatia va marcar el final de l'ensenyament platònic a Alexandria i en tot l'Imperi romà. Amb la difusió del cristianisme, l'aparició de nombrosos cults i el caos religiós generalitzat, l'interès en la astrologia i el misticisme va substituir a la investigació científica. En el 640 els àrabs van envair Alexandria i van destruir el que quedava del Museu. Però encara que Europa ja havia entrat en l'era de l'obscurantisme, la ciència grega va sobreviure en Bizanci i va florir en el món àrab. Encara que la vida de Hypatía va acabar tràgicament, la seva obra va romandre i després Descartes, Newton i Leibniz van estendre el seu treball. Arribant a assoliments extraordinaris per a una dona de la seva època. Els filòsofs la van considerar una dona de gran coneixement i una mestra excel·lent. "Va ser una persona que va dividir a la societat en dues parts: aquells que la consideraven com un oracle de llum, i aquells que la veien com un emissari de les tenebres". (Elbert Hubbard, p. 280.)

El mestre Carl Sagan també ho explica en aquest episodi de la magistral obra "El Cosmos"

Una bicicleta molt especial!

El riu és el Danubi i la bicicleta es mou per la força del corrent d'aigua. La tecnologia i l'art fan bona parella.